Va néixer l’any 1927 a Valladolid i amb només 2 anys va venir a viure a Badalona. Eren 5 germans.
Els seu pare era maquinista del ferrocarril de vapor i va continuar el seu treball a Badalona.
Va començar l’escola amb 4 anys a les Franciscanes, una escola de monges de Badalona, més tard va anar als Germans Maristes.
Quan va acabar la Guerra Civil, amb 12 anys, va anar a estudiar a l’Ateneu Obrer i una mica més tard , a l’Escola del Treball de Barcelona. Anava a l’escola amb el tren de vapor que moltes vegades portava el seu pare. Ell sovint ajudava al seu pare a la cabina del tren, tirant carbó a la caldera.
De l’Escola del Treball, va passar a l’Escola Industrial. Allà va començar a estudiar electricitat i va disfrutar molt amb els estudis fins que, amb 14 anys, va tenir que plegar de l’Escola per posar-se a treballar.
Va treballar en diferents llocs i tipus de feina; va començar treballant a Barcelona, al carrer Blesa, a una empresa anomenada Bolaco, que feia anells pels pistons, més tard, al cap de 3 o 4 mesos va deixar Bolaco i va entrar a la Maquinista Terrestre i Marítima.
Per anar a la Maquinista agafava el tramvia, i per tornar agafava el tren. Poc temps després, va deixar de treballar a la Maquinista i va començar a treballar en una serradora de troncs, al carrer Industria de Badalona.. Va treballar en dues serradores diferents, pero del mateix propietari. Després de treballar de serrador, amb 17 anys, va entrar a Telègrafs de Badalona. Allà va començar a repartir telegrames amb la bicicleta per tot Badalona i part de Santa Coloma. El sou de Telègrafs era d’unes 500 pessetes al mes (3 euros) i algunes vegades podía aconsseguir algunes propines. No tenia assegurança metge. A Telègrafs va aprendre l’alfabet Morse i avui dia encara s’enrecorda.
Durant aquest temps a Telègrafs, es va casar amb la meva avia Asunción i van tenir dos fills: el meu pare Antonio i la meva tieta Ana Maria.
Després de treballar14 anys a Telègrafs, va poder trovar feina a GELPHA, una empresa de frigorífics industrials de Badalona.
A aquesta empresa va entrar cobrant el doble que a Telègrafs es a dir, uns 6 euros al mes però, molt important, el van donar d’alta a la Seguretat Social.
Va estar-se allà durant 10 anys treballant de mecànic. Als 40, va tornar a treballar a Telègrafs però a les oficines centrals de Barcelona, al costat del port. Allà va estar-hi 4 anys i mig i després va tornar a Badalona per treballar a les oficines de UNECO, una empresa de resines industrials. Amb 58 anys per problemas laborals, deixa de treballar a UNECO i es queda un any i mig a l’atur. Semblava que llavors ja s’acabaria la seva vida laboral pero amb 60 va anar a treballar amb el seu fill, el meu pare, fent d’administratiu fins que va cumplir els 63 anys, edat amb la que es jubila.
Un cop jubilat es dedica a ajudar al seu fill i a disfrutar de la seva familia,
sobretot de les seves netes. En aquest parèntesi va ser operat del cor amb molt bon resultat.
sobretot de les seves netes. En aquest parèntesi va ser operat del cor amb molt bon resultat.
Ara té 83 anys i malgrat que va patir un ictus, no ha perdut el somriure ni la bondat que l’ha caracteritzat tota la seva vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario